9 jun 2014

Anàlisi lexicomètrica (projecte de recerca)



He decidit fer l’anàlisi lexicomètrica de tres blogs feministes perquè és un assumpte que sempre m’ha motivat molt i penso que pot resultar interessant comparar diferents maneres d’escriure sobre aquest tema a la xarxa. He escollit tres blogs que formen part de diaris, ja que segueixo els dos primers i sentia curiositat per saber què resultaria de l’anàlisi. El tercer també l’he triat d’un diari gran per tal de situar-los tots en un nivell de professionalitat semblant.

1. Blogs escollits
Blog Mujeres de El País, que es presenta amb aquestes paraules:
Este espacio nace para contar los cambios que está aportando la mujer a un mundo en transformación, para detectar desigualdades y para albergar debates bajo esta premisa clave: una sociedad desarrollada y libre no puede funcionar si no permite idénticas oportunidades a la mitad de la población.
Blog Pikara de eldiario.es. Cal dir que l’espai compta amb una pàgina pròpia, però aquí prendré només els articles publicats al blog. La presentació és la següent:
Pikara Magazine es una revista digital que practica un periodismo con enfoque feminista, crítico, transgresor y disfrutón. Abrimos este espacio en eldiario.es para invitar a sus lectoras y lectores a debatir sobre los temas que nos interesan, nos conciernen, nos inquietan.
Blog Ellas, de El Mundo, que té la particularitat d’estar escrit per dones de diferents professions (cantants, actrius, escriptores, periodistes…) força conegudes:
La lucha por la igualdad, las desigualdades que todavía son visibles en el trabajo y en el hogar. El mundo visto desde los ojos de importantes mujeres.

2. Procediment
He guardat els deu últims articles publicats a cada blog en un arxiu de format .txt, per tant, he treballat amb tres documents recopilatoris, un per a cada blog. A continuació, he obert el programari AntConc3.2, he carregat els tres arxius i també una stopword list per a evitar el que es coneix com a «soroll». Cal fer notar que els articles del blog Mujeres de El País són, en general, més llargs que els dels altres dos.
2. 1. Paraules més freqüents
En primer lloc, he examinat cada arxiu per separat amb l’objectiu de conèixer les paraules més freqüents de cada un. Aquests són els resultats:
Mujeres:

Pikara:

Ellas:

Comparant les llistes, puc realitzar una primera anàlisi comparativa:
En els tres casos, la paraula més repetida és «mujeres», en plural. També apareixen, en diferents posicions de les llistes, «mujer», «hombre» i «hombres». Ho podem considerar previsible i normal tenint en compte la presentació de cada blog.
Si em fixo en cada llista per separat, crida l’atenció que el blog Mujeres empri uns quants mots que no es relacionen de forma específica amb el feminisme, sinó amb temes habituals de les notícies polítiques i socials: «debate», «educación», «político», «candidato», «deporte». Com a primera conclusió, puc pensar que es tracta d’un blog que parla de la presència de les dones en contextos d’actualitat (dones esportistes o polítiques, per exemple), i no tant de la lluita feminista com a moviment. No obstant això, a la llista també hi apareixen les paraules «libertad» i «cuerpo», més lligades al feminisme.
Pel que fa a Pikara, succeeix justament el contrari: les paraules més freqüents indiquen una predilecció evident per la lluita feminista amb un vocabulari més cru: «violencia», «machista», «feministas», «género», «denuncia», «feminista», «patriarcado». En aquest punt em sembla pertinent referir-me als diaris en què es publiquen els blogs: eldiario.es és la publicació més jove, independent dels grans grups, amb ideologia d’esquerres i una vocació clara de crítica social. Crec que aquests principis es reflecteixen en el blog i marquen la diferència amb els altres dos, de caire més mesurat en el tractament del tema.
Finalment, la llista d'Ellas s’assembla a la de Mujeres: «políticos», «sociedad», «empleo», «privado», «diputación», o sigui, mots vinculats a la realitat social en general, no específicament a la lluita feminista, encara que també hi ha algunes paraules d’aquest últim tipus («igualdad», «género»).

2. 2. Concordança
La segona part de l’anàlisi ha consistit en l’ús de l’eina Concordance Plot. El seu funcionament és el següent: d’entre les deu paraules més utilitzades (en aquest cas, d’una llista que recull els mots més freqüents de tots tres blogs), n’he triat cinc que em semblen importants i he clicat aquest botó. El resultat són tres codis de barres, un per blog, que indiquen en quina posició del text apareix la paraula (recordem que els tres arxius comprenen deu entrades de cada blog, copiades una rere l’altra, com un sol document). L’eina resulta útil per veure quins blogs empren més aquests mots i com es distribueixen al llarg dels deu articles copiats (si es concentren en alguns o estan força repartits).
Paraula 1: mujeres (freqüència: 117)

És significatiu que estigui força repartida en els dos primers blogs, cosa que indica un ús freqüent en totes les entrades recollides, i, en canvi, a Ellas només es concentri en alguns punts, com si en alguns articles no s'hagi comentat de forma tan directa en el tema de la dona i sí, recordant les llistes anteriors, assumptes de política i societat.
Paraula 2: hombres (freqüència: 46)

En aquest cas no hi ha tantes diferències entre les tres publicacions. És curiós constatar que, a Ellas, el mot ocupa franges similars a les de la paraula anterior. He de suposar que en els articles en què més es parla de «mujeres» també es parla d’«hombres»?
Paraula 3: violencia (freqüència: 36)

L’anàlisi reafirma l’observació que s’ha fet abans sobre Pikara i la seva voluntat reivindicativa: tot i tenir el total de paraules més baix, és la que més repeteix el mot; i no de forma aïllada, sinó repartida en diversos articles. En els altres dos blogs, ni tan sols es troba entre les deu paraules més freqüents.
Paraula 4: género (freqüència: 26)

No és una paraula especialment repartida en cap dels tres blogs, però, tot i això, Pikara torna a ser la que l’empra més sovint (és el blog que utilitza el lèxic més propi del feminisme) mentre que a Mujeres, tot i superar-lo en gairebé 10.000 paraules, es queda per sota.
Paraula 5: igualdad (freqüència: 23)

És l’única de les cinc paraules que aconsegueix més presència al tercer blog, Ellas, encara que concentrada en alguns punts. En comparació amb Pikara, es pot dir que Ellas es decanta per un vocabulari més moderat i políticament correcte, com és «igualtat». «Violència», en canvi, pot resultar més combativa, i «gènere» és més pròpia dels estudis feministes que dels articles sobre societat en general.

3. Conclusió
L’anàlisi lexicomètrica s’ha plantejat des d’un punt de vista comparatiu i els resultats permeten constatar dues tendències clares. D’una banda, Pikara publica articles coherents amb el seu text de presentació: un enfocament feminista crític, amb vocabulari específic del tema i una vocació de lluita que s’atreveix a denunciar les desigualtats de forma clara i més transgressora que als mitjans moderats.
Mujeres i Ellas, en canvi, són blogs als quals els escau millor el tema de «la dona a la societat» que el de «lluita feminista». De fet, cap dels dos no utilitza les paraules «feminisme» o «crítica» a la descripció. L’anàlisi indica que els seus continguts se centren en qüestions d’actualitat sobre societat i política, i les autores els tracten posant èmfasi en el paper de les dones en ells. El seu lèxic, per tant, és més mesurat en el tractament del tema i inclou moltes paraules d’àmbits no tan vinculats, en principi, al feminisme.
Per acabar, l’experiència amb aquest projecte ha estat molt interessant perquè, en certa manera, confirma les idees que ja tenia a partir de la lectura dels blogs, per la qual cosa puc concloure que realitzar una anàlisi lexicomètrica pot ser realment útil per a fer-se una idea dels seus conceptes clau i la tendència que segueix cada espai.

Una petita reflexió sobre l’anàlisi lexicomètrica



En el següent post penjaré la meva anàlisi lexicomètrica (ja la tinc redactada a Word), però abans m’agradaria compartir amb vosaltres algunes idees al voltant d’aquest tema, l’anàlisi de textos. Tot i que és la primera vegada que estudio l’hipertext com a tal, per motius professionals estic molt vinculada a l’escriptura i, en particular, a l’anàlisi i la correcció de textos, principalment literaris. Quan llegeixo qualsevol tipus de text, em resulta inevitable prestar atenció tant al contingut com a la forma d’expressar-lo. Estic acostumada a examinar el redactat, a fixar-me en les repeticions, a detectar les paraules recurrents en l’estil d’un autor, etc. En fi, tal com podeu suposar, m’ha agradat molt la part de l’assignatura dedicada a estudiar el llenguatge digital i com ens canvia.
No obstant això, desconeixia l’existència de programes com l’AntCon i similars —suposo que s’utilitzen més en altres àmbits— i estic fascinada pel descobriment. No només per la possibilitat d’estudiar textos d’altres persones i comparar-los entre ells, com hem fet amb l’anàlisi lexicomètrica, sinó per a analitzar la nostra pròpia escriptura. Em sembla especialment útil per a fixar-nos en aquells mots que repetim amb massa freqüència, ja que, per experiència sé que si no ets conscient d’aquest possible error, no te n’adones. Així doncs, a més de l’aprenentatge propi del projecte de recerca, em quedo amb l’AntCon com a recurs d’anàlisi per a un mateix com, de fet, ja ha posat en pràctica algun company.

8 jun 2014

La ment complexa de Clarice Lispector



Fa uns mesos vaig llegir la novel·la Agua viva (1973), de l’escriptora brasilera Clarice Lispector. Per als que no la coneixeu, va ser una de les autores més importants del segle XX, una narradora molt original, postmoderna, fragmentada, que defuig la linealitat i juga moltíssim amb el llenguatge. El seu estil té trets en comú amb Joyce, Proust, Kafka i Woolf, encara que, malauradament, no ha aconseguit tanta fama a nivell mundial com ells. Fent una comparació artística, podríem dir que Lispector representa per a la literatura el que els pintors abstractes per a la pintura; un canvi total en la concepció de la disciplina.
L’obra a la qual faig referència té un interès especial per al que hem estudiat a aquesta assignatura perquè, en molts sentits, considero que encaixa en el paradigma hipertextual i el pensament que s'hi expressa és, en efecte, hipertextual. D’una banda, per motius estilístics: està fragmentada en paràgrafs i frases breus, caòtics en aparença, encara que hi ha passatges recurrents; no segueix un ordre lineal (de fet, no hi ha trama com a tal, o, si més no, te molt poca importància); no hi ha personatges (només la veu que escriu i un tu a qui es dirigeix). Per un altre costat, el llibre parla del llenguatge, de com fuig i de com costa captar-lo al moment; l’obra és un intent de captar aquest instant, allò que queda en el que ella anomena l’«entrelínia», perquè quan ho escriu ja ha passat. La contracoberta el descriu com «una vivència, no una reflexió, sobre el llenguatge».
Ho sento si no m’explico prou bé; no és una novel·la fàcil d’entendre ni de descriure. En qualsevol cas, em vull quedar amb la idea d’aquesta veu que s’expressa de forma desordenada, com el discórrer de la consciència, que tracta de diversos temes sense enllaçar-los directament; una ment caòtica, dispersa, que no vol esdevenir racional ni aspira a donar-li un sentit al tot. En definitiva, complexa. Crec que representa molt bé el paradigma hipertextual i us animo a llegir-la. Us en deixo algunes frases:
Ésta es la vida vista por la vida. Puedo no tener sentido pero es la misma falta de sentido que tiene la vena que late. (p. 17)
Entonces escribir es la manera de quien usa la palabra como un cebo, la palabra que pesca lo que no es palabra. Cuando esa no-palabra —la entrelínea— muerde el cebo, algo se ha escrito. Cuando se ha pescado la entrelínea, se puede con alivio tirar la palabra. Pero ahí termina la analogía: la no-palabra, al morder el cebo, lo ha incorporado. Lo que salva entonces es escribir distraídamente. (p. 25)
Entiéndeme: te escribo una onomatopeya, una convulsión del lenguaje. Te transmito no una historia sino sólo palabras que viven del sonido. (p. 29)

He venido a escribirte. Es decir, a ser. (p. 38)

Lo que te estoy escribiendo no es para leer, es para ser. (p. 41)

¿En algún momento perdido en la vida se anuncia para cada uno de nosotros una misión que cumplir? Pero rechazo cualquier misión. No cumplo nada, sólo vivo. (p. 77)

No puedo resumirme porque no se puede sumar una silla y dos manzanas. Yo soy una silla y dos manzanas. Y no me sumo. (p. 78)

Navegant pels hipertextos (3): Intermínims



En les entrades anteriors he comentat dos hipertextos en línia: What:You:Get i My boyfriend came back from the war. Malgrat les (significatives) diferències entre tots dos, tenen en comú el fet de ser hiperficcions, és a dir, narracions construïdes amb recursos hipertextuals. L’hipertext que comentaré ara, en canvi, consisteix en un altre tipus de projecte.
Intermínims de navegació poètica (1998-2004), de Ramon Dachs, és una aplicació per a llegir poesia de forma seqüencial. En fer clic sobre la fletxa, apareixen uns grups de tres versos, molt breus, amb algunes paraules enllaçades. Si cliquem sobre una paraula, podem veure tots els poemes de l’autor que la contenen. L’hipertext també permet, a la pàgina d’inici, accedir als versos i a les paraules per ordre alfabètic.
En definitiva, una manera diferent de llegir poesia. Els clics del lector determinen l’ordre en què es vol llegir, segons l’interès que li provoquin les paraules o els versos, a diferència del que succeiria si es recopilessin en forma de llibre.