El llibre digital

Els continguts de l’assignatura, en especial els corresponents al primer bloc del curs, ens han deixat moltes idees sobre el llibre digital i la importància del suport del text en la nostra relació amb la lectura. Per motius personals i professionals, el tema m’interessa des de fa temps i per això he decidit dedicar-li aquesta entrada. Considero que hi ha molts tòpics al voltant de la qüestió, com ara la percepció «romàntica» del paper o la creença que l’únic valor dels e-books es troba en el seu caràcter utilitari, és a dir, en l’optimització d’espai. Tanmateix, les idees extretes al llarg del curs demostren que es tracta d’un assumpte molt més complex (mai millor dit).

Per començar, crec que hi ha un problema en l’enfocament de l’assumpte, que s’explica molt bé al llibre de Manuel Gil i Joaquín Rodríguez*: no s’ha de pensar en el llibre digital com un llibre analògic expressat en el codi d’un mitjà electrònic, sinó en el llibre digital com a article en si mateix, amb la seva pròpia lògica interna, diferent del llibre analògic i, al mateix temps, amb alguns trets en comú amb aquest. Quan va aparèixer el cinema, se’l comparava amb el teatre i els espectacles de varietats, però amb el temps es va acceptar que era una expressió artística per si mateixa, que podia conviure amb les altres perquè cada una tenia les seves pròpies característiques. Em sembla que amb el llibre digital també s’ha de canviar el xip en aquesta direcció: pensar-lo per si mateix, sense confrontar-lo contínuament amb el llibre analògic.

Al meu parer, si el llibre digital encara no avança del tot, en especial en els àmbits literari i cultural, és perquè no s’ha treballat prou en aquesta idea, tant per part dels editors (molts d’ells de la vella escola, segurament) com pel públic (acostumat al paper, «immigrant o visitant digital», com diuen Gil y Rodríguez al llibre esmentat abans). Compres l’e-book d’una novel·la i et trobes un document de text íntegre, que només canvia respecte del paper en la forma de maquetació per a adaptar-lo al lector electrònic. Poques vegades, almenys en la meva experiència, s’aprofita l'oportunitat per a complementar el text amb vídeos, so i altres recursos exclusius del medi digital. En part també deu ser per la mentalitat de la cultura escrita amb què els autors planifiquen la seva obra, que no presta massa atenció a les possibilitats de l’hipertext.

Sigui com sigui, si tant el llibre analògic com el digital «només» ofereixen text, entenc que el primer resulti més atractiu pel fet de proporcionar-lo en un suport que permet conservar-lo, i que el segon es valori tan sols en termes tècnics. Em sembla que el llibre digital encara té un llarg recorregut per endavant... i en bona mesura dependrà de les generacions dels natius digitals. Què en penseu vosaltres?

*Gil, Manuel; Rodríguez, Joaquín (2011). El paradigma digital y sostenible del libro. Madrid: Trama.